 |
| Teresa Jordà, diputada |
Per ERC, aquest tram del
tren d’Alta Velocitat que avui s’inaugura arriba amb dècades de retard i amb
successius incompliments per part del Govern Espanyol. La diputada al Congrés,
Teresa Jordà ha explicat que ‘tot plegat
demostra una gran incongruència perquè els successius govern espanyols
utilitzen sempre criteris polítics enlloc d’econòmics i/o productius quan es
tracta d’infraestructures. Per exemple, aquest tram que ens connecta amb Europa
ens arriba 20 anys més tard que la connexió Madrid-Sevilla, que casualment es
va fer en època de Felipe Gónzalez, o el que arribarà d’aquí quatre dies a Galícia’.
‘S’inverteix en trens d’alta velocitat sense pràcticament passatgers i en autovies on pràcticament no hi circulen cotxes.’
Per ERC, la inversió del TAV
a Catalunya no respon ni a les necessitats socials ni a les necessitats
econòmiques ni logístiques que necessita la nostra economia. Jordà explica que ‘per nosaltres, les inversions en
infraestructures haurien d’anar en una dobla línia: en el transport de
mercaderies orientades a l’exportació – Corredor Mediterrani- i al transport de
les persones – tren convencional amb una bona xarxa de regionals i rodalies que
vertebri el país-‘.
Jordà ha afegit que el TAV,
pel que fa al transport de persones no és en absolut rentable. ‘Un clar exemple és el tram amb més
passatgers, que seria el de Barcelona- Madrid, que transporta 5 milions de
passatgers anuals, però encara li falta 1 milió de passatgers per ser
rentable’.
Jordà ha recordat els greuges
que ha patit la ciutat de Girona en general amb la construcció de la nova
estació, concretament als barris de Santa Eugènia i Sant Narcís. ‘Exigim indemnitzacions a les persones,
comerços... que han patit les conseqüències d’aquesta obra. Així mateix, també
denunciem que ADIF encara hagi de pagar les expropiacions als pagesos i als
ajuntaments en l’execució de les obres del TAV’. A més a més, ‘el pas subterrani del TAV només era la primera base d’un projecte
perquè també servís perquè el tren convencional passés pel subsòl i que això
permetés eliminar el viaducte del tren que creua la ciutat i la divideix en
dos’.
En el fons, la velocitat que
necessitem en aquest país potser no és tant la del TAV, sinó la d’un
referèndum, que ens permeti escollir i decidir les infraestructures que
realment ens són necessàries a Catalunya.
