Carme Capdevila, diputada |
ERC denuncia que el Govern català està mercadejant en béns públics i especials sensibles com és l’aigua. Capdevila ha dit que ‘la privatització comportarà la negació de l’abastament d’aigua com un servei públic bàsic i un dret humà, reconegut a l’Assemblea General de les Nacions Unides’.
Convergència i Unió incompleix els seus compromisos referents al retorn del cabal del riu Ter. El darrer, el vot favorable que va donar a la Proposta de Resolució d’ERC del mes de setembre de 2011 en la qual es decidia complir amb el retorn progressiu del cabal del Ter que havia fixat l’anterior Govern.
La diputada republicana ha afegit que ‘el llop ja ha ensenyat les urpes. Després de negar que avançaven cap a una privatització de l’aigua, aquesta privatització ja és una realitat’. I així s’explica que CiU no admetés la proposta d’ERC per integrar en els òrgans de l’ATLL representants gironins del Ter, doncs la privatització deixa en mans del sector privat un bé essencial dels ciutadans i en fa fora els principals sectors del territori afectats.
El Govern practica la opacitat amb les dades de retorn del cabal del riu Ter negant-se a respondre a una pregunta del grup parlamentari d’ERC sobre els cabals que s’estan retornant a la llera d’aquest riu de les comarques gironines, i amb la qual ERC pretenia disposar de les dades reals de l’aforament actual.
‘No hem hagut ni d’esperar dos anys perquè CiU incompleixi el seu programa electoral quan el diputat Santi Vila declarava el seu radical compromís per a reduir el transvasament actual de la conca del Ter’, ha afegit Capdevila. La concessió privativa dels fins a 166 hectòmetres cúbics possibiliten amb tota claredat i durant 50 anys que el màxim transvasat siguin de 115 hectòmetres cúbics que necessita el cabal ecològic del Ter.
A més a més, ERC denuncia que una altra vegada més, aquesta privatització afectarà als usuaris finals. ‘La privatització d’Aigües Ter-Llobregat podria encarir entre un 150% i un 200% el preu de l’aigua’, ha dit Capdevila. A més, aquesta concessió per 50 anys suposa una hipoteca i una pèrdua de control públic per part de les properes generacions.