 |
| Carme Capdevila |
ERC valora positivament que l'Agència Catalana de l'Aigua hagi posat en funcionament depuradores fins ara aturades, com la de Parlavà i Vidreres, després que els republicans presentessin un informe sobre la situació de les depuradores i els col·lectors gironins
La diputada d'ERC, Carme Capdevila, juntament amb el president de la Federació Regional, Josep Maria Rufí i el president Comarcal del Gironès, Francesc Triola, s'han reunit amb l'alcaldessa de Quart, Laura Vall-llosera i han demanat a l'ACA que posi en funcionament la depuradora del municipi, ja que és un tema vital i necessari perquè es puguin implementar noves empreses al poble i evitar les males olors de l'actual depuradora.
Precisament, aquest anunci s’ha fet després que ERC presentés un informe sobre les depuradores i els col·lectors gironins que estaven construïts i que no s’havien posat en marxa encara. També ERC va presentar una bateria de preguntes al Parlament de Catalunya demanant la posada en funcionament de les 20 depuradores i col·lectors que estan construïts a les comarques gironines però estan sense funcionar.
Tot i això, ERC troba a faltar el mateix anunci de posada en funcionament sobre algunes instal·lacions tant important com la de la Creueta, que ha de servir per tractar les aigües residuals de Quart, així com també la connexió del col·lector de Fornells de la Selva amb la depuradora de Girona.
Capdevila ha tornat a preguntar al Govern “Què és més car? El cost de la no actuació o la posada en funcionament de les depuradores i col·lectors construïts? La resposta és evident perquè no podem permetre que hi hagi municipis que hagin de continuar tirant les aigües residuals al riu”. “Des d’ERC demanem al Govern que no ho aturi tot, sabem que hi ha crisi, però no podem fer que aquesta sigui l’excusa que utilitzi el Govern sent inoperant en qüestions mediambientals”.
ERC estarem atents a la proposta que fa l’ACA sobre el cofinançament de projectes amb els ajuntaments. Aquest sistema de cofinançament podria consistir en un cànon de l’aigua per refinançar les depuradores, i que per tant, repercutiria als ciutadans en concepte de manteniment, cosa que podria significar duplicar el que aquests ja paguen mitjançant un impost com és el cànon d’infraestructures hidràuliques. Capdevila ha dit que ‘hem de vigilar que això no signifiqui un augment de taxes als contribuents o un traspàs del problema als ajuntaments’.
COMPARATIVA PROJECTES DE QUALITAT DE L’AIGUA PER COMUNITATS AUTÒNOMES
Catalunya: 120.000 euros
País Basc: 10.420.000 euros
Castella i Lleó: 2.769.000 euros
Cantabria: 4.344.000 euros
Galícia: 2.269.000 euros
Catalunya és de les comunitats autònomes que menys rep de l’Estat per projectes de qualitat d’aigua.
