 |
| Pere Bosch |
El diputat d’ERC Pere Bosch ha presentat una Proposta de Resolució per instar al Govern paralitzi l’expedient administratiu de venta de la Finca Torre d’en Mornau, per tal que la finca es mantingui adscrita als òrgans gestors del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, així com d’iniciar el procés de catalogació de la finca com a bé de domini públic, adscrita als òrgans de gestió del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
I és que, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha posat a la venda, a través de l’Institut Català del Sòl, una finca de més de 90 hectàrees anomenada Torre d’en Mornau. La finca, que es reparteix entre els termes municipals de Castelló d’Empúries, Pau i Peralada, es troba inclosa dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i limita amb les reserves integrals que mereixen una especial protecció pels seus valors naturals. Sense oblidar, igualment, que les zones agrícoles i de pastures també representen un important valor paisatgístic i patrimonial pel conjunt del Parc.
Pel diputat d’ERC Pere Bosch, “la venda trenca la dinàmica seguida pels diferents governs de la Generalitat, encaminada a l’augment del patrimoni públic.” En aquest sentit, el programa del sòl 2005-2008 instava el Govern orientar les seves actuacions cap a una «política de compres dirigida a la preservació del territori». De fet, la compra de la Torre Mornau es va produir el 2006 a través del mateix INCASOL i, alguns anys després, el Departament de Medi Ambient manifestava obertament el seu interès per l’adquisició per aquesta finca amb l’objectiu de donar-li usos vinculats al medi ambient, com ara un centre d’interpretació o un alberg específicament destinat als estudiosos. Bosch ha afegit que “el Govern de la Generalitat actual, però, ha canviat radicalment aquesta dinàmica i, emparant-se en la situació de les finances públiques, ha impulsat una operació que no respon a cap criteri de bona gestió (ni econòmica –sobretot tenint en compte la situació del mercat immobiliari- ni, òbviament, ambiental) i que, a més a més, representarà evidents perills per al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”.
D’altra banda, el Pla Especial del Parc obliga a conservar els valors naturals i patrimonials del parc i la normativa restringeix els usos, en especial els hotelers, si bé existeix una excepció per a les masies construïdes abans de 1950. Per ERC, no deixa de resultar simptomàtic que la peça que s’ha posat a la venda inclogui quatre masies catalogades que, molt probablement, són anteriors al 1950. En aquest sentit, a banda dels perjudicis en allò que fa referència a la gestió de l’espai (ateses les dificultats que representa la gestió de la propietat privada), l’operació podria obrir la porta a un canvi d’usos encobert en un espai que forma part del Parc Natural del Aiguamolls; i, en aquest sentit, resultaria contrària a l’obligació dels poders públics de preservar els interessos públics i el patrimoni natural del nostre país.
